My Cumple

De part de tooooooteees moooltes felicitats ( idea de Luque i Fermina)

CUMPLEAÑOS, FELIZ.

CUMPLEAÑOS FELIZ,

TE DESEAMOS

AMELIA

CUMPLEAÑOS FELIZ

Pispar flors es paga car

Si no tienes flores para adornar tu casa en Pascua, las recogidas, sin manías, los jardines públicos, y listos. Así lo pensó una ciudadana de Barcelona, junto con su nieta, el Jueves Santo, un momento poco idóneo para ir a pedir prestado las flores del único parterre que hay en la playa del Poblenou. La mujer, que con la ayuda de la pequeña llenó hasta arriba las tres bolsas de plástico que llevaba, dejó un buen agujero en el jardín.

No es extraño toparse con casos como este. Fuentes del departamento de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Barcelona reconocen que es una práctica bastante habitual. Por eso ya compran más flores de la cuenta, se suelen reservar un par de cajas, y así, cuando hay robos, las vuelven a plantar. Pero cuando las provisiones se acaban, no compran más hasta la plantada siguiente. Durante este tiempo, si la gente continúa rapiñado flores de los parterres, los jardines quedan clapats y pierden su encanto.

En este caso, la protagonista de la historia puede dar gracias a Dios que ninguna autoridad municipal la pillara. Quién sabe si el hecho de ser Jueves Santo tuvo algo que ver. Pero si alguien la hubiera sorprendido en pleno robo, las flores le habrían salido más caras que en la floristería.

La ordenanza general del medio ambiente urbano deja bien claro en el capítulo de Uso de los parques y jardines públicos que "está especialmente prohibido coger flores, frutos o plantas". Si se hace, la sanción está asegurada. Así, si algún policía lo hubiera visto, la señora no habría quedado exenta de multa y habría tenido que desembolsar unos cuantos euros según la interpretación que el agente hubiera hecho de su acción.

Robar flores se puede pagar caro

No respetar el entorno es una falta leve que requiere una sanción de entre 6 y 1.800 euros. Por una grave, "pasar por encima de los taludes, parterres y plantaciones y tocar plantas y flores [...] o causar cualquier tipo de daño al arbolado y plantaciones", se paga entre los 1.800 y los 9.015 euros, y por una falta muy grave, "arranque o supresión de elementos vegetales sin autorización municipal", hay que abonar entre 9.015 y 15.025 euros. Seguro que a partir de ahora a muy pocos les quedarán ganas de saquear los jardines públicos.
http://paper.avui.cat/article/ciutats/188701/pispar/flors/es/paga/car.html

Sant Jordi

Sant Jordi

La llegenda catalana del drac i la princesa

Com ja saps, Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.

Aquesta, és amic cibernauta, la versió catalana ambientada a Catalunya, de la cèlebre llegenda de Sant Jordi, i que no és més que una adaptació de l’autèntica narració llegendària que va escriure Santiago de la Vorágine al segle XII en la seva obra titulada “La Leyenda Dorada”. Curiosament, en aquesta versió catalana, es diu que aquest acte heroic es va arribar a conèixer per tot el món, i que l’emperador romà va fer cridar a Sant Jordi, que era soldat seu, perquè li expliqués la raó d’aquella gesta. Ell, sense cap mena de problema, li va dir que ho havia fet per revelació divina, de Déu i del seu fill Jesucrist. Això va irritar a l’emperador i el va fer matar per declarar-se cristià. També cal dir que una llegenda de semblants característiques s'explica sobre Sant Mer, un sant molt venerat al Pla de l'Estany.